De sempre, l’home s’ha sentit atret pel foc. El domini d'aquest element li va suposar la supremacia davant les altres espècies animals que hi havia a la terra. El misteri de la flama va convertir el foc en símbol màgic, representant de tot allò que s’escapava de la raó humana. Al voltant del foc va sorgir una figura, el Diable, el qual és l'amo i senyor de les flames. En un principi, el Diable apareix en les manifestacions paganes representant a les forces de la Natura en els antics rituals del culte a la fertilitat. La seva figura és també la del sentinella de l’espai màgic reservat per a la dansa i la festa. Quan el Cristianisme estén la seva hegemonia político-cultural a Europa, el Diable es convertirà en l’encarnació del Mal. El Maligne, Satanàs, Llucifer, Banyeta, Pere Botero, seran alguns dels noms que es donaran al personatge que representa el Mal i que pretén seduir l’home.

Segons la tradició cristiana,el Diable o Dimoni es manifesta en cossos humans foscos o pintats, greixosos, fètids i terribles, que tenen un nas deformadament esmussat o enormement aguilenc, i una boca oberta i provocativa. El seus ulls són enfonsats i les seves mans i peus són plens d’urpes de voltor. Tampoc es salven els seus braços i les seves cuixes, que son primes i peludes. De cabra o ase tenen les cames i la seva estatura no admet mitjanies, son, o massa alts o massa petits.

La llegenda argumental sobre la qual gira la tradició dels Dimonis seria la de capgirar l’ordre establert. Així en Banyeta verda esdevé el Rei dels pobres i els desvalguts, seguit, i idolatrat pels dimonions que serien, segons la tradició, el poble oprimit.

La trama té clares connotacions carnavalesques, amb la qual cosa, pren rellevància l’aspecte crític citat anteriorment. En aquest sentit els oprimits passen a ser lliures i els opressors, "servents". Aquest canvi de rol permet el sorgiment de l’anarquia, la festa i el descontrol.

Els símbols que s’identifiquen amb la figura del dimoni són el foc, la lluna i la nit, ja que el dia i el sol sempre han estat els trets que caracteritzen el seny i el poder tradicionals. Dins el mon de la cultura popular el dimoni o banyeta verda és una de les figures més emblemàtiques, el reflexa a les rondalles i als llibres de l’arxiduc Lluís Salvador entre d’altres demostren la seva tradició.