Arrels De la Vall
A l'any 2003 va néixer a Mancor, l’Associació Arrels de la Vall. Eren molts els que s’ho miraven de reüll però un a un, des dels més joves al més grans, des dels més escèptics als més il•lusionats, s’han anat sumant a la proposta d’aquesta associació. Arrels de la Vall va néixer amb l’objectiu d’esdevenir un punt de trobada de tots els mancorins, on poc a poc han anat confluint idees i mans que han fet possible els diferents projectes de l’associació.
L’èxit ha estat i és, el denominador comú de totes aquestes iniciatives. A més, s’ha aconseguit un altre objectiu important: ser un element de cohesió i una eina de futur per realitzar altres projectes per Mancor des d’una perspectiva social, el partenaria : http://www.kme-consulting.com/. No vos perdeu l’oportunitat de participar i col•laborar.
Actualment aquestes tres nuclis històrics encara existeixen com a parts del municipi malgrat que avui en dia no tenen la consideració d’entitats de població. D’entre ells destaca la possessió i la finca de Massanella que, compartida amb el terme d’Escorca, dona nom al segon puig més alt de l’illa. Al llarg dels segles, els pobladors d’aquest típic poble de muntanya han aprofitat els recursos naturals que tenien a l’abast, mitjançant l’agricultura i la ramaderia, però també i especialment l’explotació forestal i la caça.
MANCOR DE LA VALL
Amb una extensió d’uns 20 km2, Mancor de la Vall és un petit municipi situat en el sector central del nord de l’illa de Mallorca, entre la Serra de Tramuntana i Es Raiguer. Mancor delimita al nord i a l’est amb el termes d’Escorca i de Selva mentres que a l’oest i al sud confronta amb els termes d’Alaró i Lloseta. Encara que Mancor de la Vall sigui un municipi on s’hi ha d’anar aposta, és també una alternativa a la ruta de Selva a Lluc. Fregant la xifra dels 1000 habitants, Mancor pertany a la comarca del Raiguer.
La seva proximitat (4’5 kms) a la ciutat del calçat, Inca, és tal vegada el motiu de que Mancor ha estat, i és encara, una localitat amb tradició sabatera. Sobretot entre 1960 i 1990, periode en el qual hi va haver fins a 6 fàbriques de sabates, algunes d’elles encara existeixen. Antigament el terme municipal de Mancor estava conformat per 4 alqueries: Mancor, Biniarroi, Biniatxent i Massanella, per després dependre del terme de Selva del qual hi va estar lligat fins el 1925, any en que es va segregar.
Així i tot, l’oli i el carbó foren temps enrera la base de l’economia tradicional mancorina. De l’importància de les olives i l’oli són testimonis les nombroses tafones que hi havia dins el terme (8 al nucli urbà, 4 a Massanella, 2 a Biniarroi i 6 diseminades). Destacar també l’importància del carbó. Poques eren les famílies de treballadors que no aprofitaven l’estiu per anar a fer un “ranxo” (fabricació de carbó vegetal). Inclús es tenen notícies de l’existència de vinyes.
L’oratori de Santa Llúcia és un dels llocs més emblemàtics del terme de Mancor. Situat damunt del turó que formava part de la comuna de Mancor. La seva capella és l’edifici conservat més antic del terme.
Altres indrets dignes de veure són les possesions de Son Morro, Turixant, Son Collell, Son Lluc i Son Tafona entre d’altres, totes elles ubicades dins el nucli urbà.
ACTIVITATS DE L'ASSOCIACIO ARRELS DE LA VALL
L’associació “Arrels de la Vall” , com no podia ser d’altra manera, participà de manera activa el passat dia 9 d’abril, dilluns de pasqua, a la tradicional romeria que desde l’any 1666 es celebra a Santa Llúcia. La processó que sortí des de la plaça de l’església de Mancor, va estar encapçalada, una vegada més, pels nostres xeremiers que amb les seves sonades feren molt més distret el recorregut fins al santuari. Després de l’ofici solemne en que la nostra colla tingué també el seu protagonisme, es donà pas a la elaboració d’una gran paella per a 80 persones, que degut el mal temps haguerem de gaudir al menjador del Santuari, gràcies a l’hospitalitat de les religioses dels sagrat cor que regenten l’oratori. A la mateixa, hi participaren la majòria dels membres de totes les colles: dimonis, geganters, xeremiers i molts altres convidats.
En definitiva, una jornada rodona, malgrat el mal temps. L’any qui vé de ben segur que hi tornarem....